Sant Jordi ha mort.
Visca Saint George!
El seu esperit,
diluït.
Entre autors merdiàtics
i roses amb espines de plàstic.
(Sempre ens quedarà el United!!!)
22.4.08
9.4.08
7.4.08
Laporta i la Xina
Els periodistes tenim aquell art de furgar en les ferides d'aquells qui estan tocats. I jo no sóc una excepció... més si tenim en compte que aprofitaré com a bon oportunista els crits que van sonar ahir contra Joan Laporta per tirar d'hemeroteca. Em remonto a uns mesos enrera, quan el personatge en qüestió va estar a punt de tancar el tracte pel nou patrocinador de la camiseta blaugrana amb... la Xina. Sí, senyor. Què hagués passat si en aquests dies de polèmica entorn la flama olímpica, Henry, Eto'o, Ronaldinho i la resta de catalans que conformen l'equip lluïssin aquest eslògan? Ara, però, aquest home que va entrar com a Kennedy i ara actua com a Hugo Chávez (quina gran frase de Bañeras!) ja s'afanyaran en pronunciar un "Free Tibet", perquè ven més. Potser els periodistes no som els únics oportunistes.
4.4.08
Gucci-Ecs!
Fa dies vaig escoltar per la ràdio l'entrevista a un dels capos (l'ús d'aquesta paraula no és gratuït) d'una botiga de Gucci, i explicava que un bolso de la seva marca valia 900 euros. La periodista, sorpresa, li va comentar en to de broma que aquest preu no estava fet per mileuristes, i el desgraciat es va adornar: "No somos una ONG. Y los mileuristas, ya tienen las tiendas de chinos para comprar".
Apreciat Sr. Gucci:
No m'esperi mai a la seva botiga. Primer, perquè el pressupost no m'arriba ni per comprar-li una goma de cabell. I segon, perquè encara que tingués diners suficients, preferiria regalar-los que no enriquir-lo (més). Es pot ser ric, però no es pot menysprear (i menys ridiculitzar) a aquells que passen/passem dificultats per arribar a cap de mes. Una cosa és tenir calés, i l'altre ser un imbècil.
I per una vegada li faré cas. Tampoc compraré res 'Gucci' en un top manta, perquè mira que són lletjos de collons els vostres dissenys. Gucci-Ecs!!!
Apreciat Sr. Gucci:
No m'esperi mai a la seva botiga. Primer, perquè el pressupost no m'arriba ni per comprar-li una goma de cabell. I segon, perquè encara que tingués diners suficients, preferiria regalar-los que no enriquir-lo (més). Es pot ser ric, però no es pot menysprear (i menys ridiculitzar) a aquells que passen/passem dificultats per arribar a cap de mes. Una cosa és tenir calés, i l'altre ser un imbècil.
I per una vegada li faré cas. Tampoc compraré res 'Gucci' en un top manta, perquè mira que són lletjos de collons els vostres dissenys. Gucci-Ecs!!!
19.3.08
Excés de creativitat (XXXVI)
En aquests moments de guerres internes, ERC passa a dir-se Esquerda Republicana de Catalunya?
18.3.08
Barril buit de llibres
No era Sant Jordi, malgrat això, passejant per l'FNAC (només per mirar, sense comprar... coses de la hipoteca!) ens vam trobar amb un dels autors catalans més reconeguts: Joan Barril. I l'encontre em va xocar. Vaig anar directament a l'estanteria on hi ha els seus llibres (d'on ell venia) i em vaig decebre... només n'hi havia un. De tota la seva obra, un únic representant. Antic i car. Llavors vaig entendre per què, quan ens vam creuar, li va fer un gest amb la cara, a algú indeterminat, indicant que volia marxar d'aquell temple del consumisme. Nosaltres el vam seguir.
13.3.08
Tenir fills
Les darreres setmanes no han estat marcades pels protagonistes ni de les eleccions ni del futbol, sinó per les seves filles. Va començar la nena de Rajoy, per després la Chacón postular-se com la del Felipe (es veu que li van pujar els colors a l'expresident mentre el pare Chacón es mirava de reüll la seva dona). Veient que la cosa funcionava, altres es van apuntar a la moguda. L'Avi Enric, aquell francés que juga (o per ser més exactes, està) al FC Barcelona dóna la culpa del seu mal rendiment al fet de no poder veure la seva filla amb més assiduïtat... i Xabi Alonso, obre una guerra civil amb el seu entrenador al Liverpool, Rafa Benítez, per demanar quedar-se al part de la seva senyora enlloc de disputar un partit.
Estem d'enhorabona. Que els 'babys' tinguin aquest protagonisme ja essent tant petits només pot aportar notícies positives. Si acabats de nèixer tenen aquest poder, què passarà quan tinguin vint anys? Per fi podem cridar i desafogar-nos: Adéu a la puta generació X!!!
Estem d'enhorabona. Que els 'babys' tinguin aquest protagonisme ja essent tant petits només pot aportar notícies positives. Si acabats de nèixer tenen aquest poder, què passarà quan tinguin vint anys? Per fi podem cridar i desafogar-nos: Adéu a la puta generació X!!!
25.1.08
Excés de creativitat (XXXV)
"Amanyar" un sorteig, és comprar una butlleta de la ONCE a Saragossa?
(Ideat by Patri, dedicat to Montañés)
(Ideat by Patri, dedicat to Montañés)
25.11.07
¡Tiembla, Barça!
(Crònica publicada al BiB del 26/11/07)
El Espanyol supo maravillar y sufrir en Pamplona, y ya espera con ansias el derbi del sábado
Valverde insistió a lo largo del parón que, antes de pensar en el derbi, se tenía que jugar el partido de Osasuna. Ahora, éste ya se ha disputado y se ha ganado, y en las mentes blanquiazules sólo hay espacio para una idea: derrotar al Barça. Y es que, después de la victoria de ayer en el Reyno de Navarra, el derbi de la próxima jornada pinta a las mil maravillas, pues puede significar la consolidación del equipo en las plazas de Liga de Campeones, incluso por encima del máximo rival ciudadano. Todo un lujo.
Llegar en esta situación al primer tercio de competición no ha sido fruto de la casualidad. Poco a poco, el Espanyol ha logrado mostrar todas sus virtudes y disimular alguno de sus defectos. Si en la columna del debe a principios de temporada debíamos anotar las pájaras que condenaron al equipo a dejarse remontar partidos francos como ante Betis o Recreativo, ahora esa experiencia ha hecho invulnerables a este virus a los de Valverde. Ayer, el Espanyol supo sufrir en el último cuarto de hora, tras el gol de Portillo, y logró hacer valer la ventaja adquirida en una primera mitad excepcional. El juego de los blanquiazules en la primera hora de partido fue sublime, imprimiendo un ritmo de partido bestial que dejó la previsible ‘trempera’ inicial de Osasuna en puro gatillazo.
Intenciones claras
En ningún momento escondió el Espanyol sus ganas de llevarse los tres puntos de Pamplona, teniendo en cuenta lo que éstos significaban para la clasificación, y a los tres minutos Tamudo ya avisó a Ricardo de lo que se le venía encima. Primero con un lanzamiento que acabó en córner, y después, peinando el propio saque de esquina tras error del guardameta local. Con el capitán perico y Riera tocados por una varita mágica, y la calidad de hombres como Luis García o Valdo, cada vez que los de Valverde pasaban del centro del campo el Reyno de Navarra enmudecía. Luis lo provó en un par de ocasiones con una media vuelta y un chut de la frontal que paró Ricardo, pero fue Tamudo, sobre el cuarto de hora, el que más se acercó a inaugurar el marcador. Valdo empezó la jugada y dejó en banda derecha para la llegada de Luis García. El asturiano sacó un centro raso y fuerte que dejó, tras un rebote, a Tamudo solo ante el meta de Osasuna, pero el delantero perico lanzó al muñeco y se quedó sin premio. Osasuna, por su parte, sólo inquietó mediante lanzamientos de falta a la olla que no encontraron rematador, gracias al buen hacer de la zaga blanquiazul.
Fútbol total
No quería el Espanyol que la primera parte muriera sin goles, y a la media hora enarboló una brillante jugada que significó el primer tanto del partido. Riera recibió como interior y abrió más a su izquierda donde apareció un Luis García con movilidad y libertad absoluta. El 10 centró al segundo palo donde Valdo, con la cabeza, dejó atrás, como mandan los cánones, para la llegada de Ángel que desde el corazón del área grande encontró el camino de la red. El de Girona, que anotó de este modo su tercer gol en Liga de la temporada, fue la principal novedad en el once de Valverde, acompañando a Moisés en el doble pivote. El resto del equipo era el que los aficionados blanquiazules ya empiezan a recitar de carrerilla, con la excepción de Lacruz por Zabaleta, que se quedó en casa descansando.
Erre que erre
La mínima ventaja no contentó al Espanyol, que siguió mostrando su infatigable ambición y, casi a continuación, marcó su segundo tanto. Valdo, que firmó su mejor partido como perico en su vuelta al estadio donde le ha visto crecer como futbolista los últimos cinco años, se estrenó como goleador con su nuevo club. El leonés cogió el balón en el pico del área, se adentró, rompió la cintura a Puñal con un doble recorte sensacional, y batió por abajo a Ricardo.
Sólo la entrada del mexicano Vela en la segunda mitad logró igualar mínimamente la contienda, si bien eran los espanyolistas los que seguían gozando de las mejores ocasiones. Jarque, con una doble clarísima oportunidad al cuarto de hora de la segunda, o lanzamientos desde la frontal de Moisés, Ángel o Luis García pudieron haber abierto el camino a la goleada, pero fue Osasuna el que recortó distancias. El propio Vela centró de primeras habilitando a Portillo que con la cabeza batió a un inspiradísimo Kameni. Eso ocurría a falta de un cuarto de hora para la conclusión del encuentro y desde este momento hasta el final tocó sufrir. Los avances locales por la izquierda eran constantes y Valverde movió un par de fichas para evitarlos, primero recolocando temporalmente al recién ingresado Moha en esa banda para ayudar a Lacruz, y después, sobre el tiempo reglamentario, dando entrada a Chica por el navarro en el lateral derecho. Esto ocurrió después que Vela obligara a Kameni a lucirse, una intervención que permitió al Espanyol volver con unos tres puntos que mantienen al Espanyol sólo un peldaño por debajo del Barcelona… una situación que cambiará este sábado, muy a pesar del banquillo visitante de Montjuïc, que verá peligrar de nuevo su integridad.
El Espanyol supo maravillar y sufrir en Pamplona, y ya espera con ansias el derbi del sábado
Valverde insistió a lo largo del parón que, antes de pensar en el derbi, se tenía que jugar el partido de Osasuna. Ahora, éste ya se ha disputado y se ha ganado, y en las mentes blanquiazules sólo hay espacio para una idea: derrotar al Barça. Y es que, después de la victoria de ayer en el Reyno de Navarra, el derbi de la próxima jornada pinta a las mil maravillas, pues puede significar la consolidación del equipo en las plazas de Liga de Campeones, incluso por encima del máximo rival ciudadano. Todo un lujo.
Llegar en esta situación al primer tercio de competición no ha sido fruto de la casualidad. Poco a poco, el Espanyol ha logrado mostrar todas sus virtudes y disimular alguno de sus defectos. Si en la columna del debe a principios de temporada debíamos anotar las pájaras que condenaron al equipo a dejarse remontar partidos francos como ante Betis o Recreativo, ahora esa experiencia ha hecho invulnerables a este virus a los de Valverde. Ayer, el Espanyol supo sufrir en el último cuarto de hora, tras el gol de Portillo, y logró hacer valer la ventaja adquirida en una primera mitad excepcional. El juego de los blanquiazules en la primera hora de partido fue sublime, imprimiendo un ritmo de partido bestial que dejó la previsible ‘trempera’ inicial de Osasuna en puro gatillazo.
Intenciones claras
En ningún momento escondió el Espanyol sus ganas de llevarse los tres puntos de Pamplona, teniendo en cuenta lo que éstos significaban para la clasificación, y a los tres minutos Tamudo ya avisó a Ricardo de lo que se le venía encima. Primero con un lanzamiento que acabó en córner, y después, peinando el propio saque de esquina tras error del guardameta local. Con el capitán perico y Riera tocados por una varita mágica, y la calidad de hombres como Luis García o Valdo, cada vez que los de Valverde pasaban del centro del campo el Reyno de Navarra enmudecía. Luis lo provó en un par de ocasiones con una media vuelta y un chut de la frontal que paró Ricardo, pero fue Tamudo, sobre el cuarto de hora, el que más se acercó a inaugurar el marcador. Valdo empezó la jugada y dejó en banda derecha para la llegada de Luis García. El asturiano sacó un centro raso y fuerte que dejó, tras un rebote, a Tamudo solo ante el meta de Osasuna, pero el delantero perico lanzó al muñeco y se quedó sin premio. Osasuna, por su parte, sólo inquietó mediante lanzamientos de falta a la olla que no encontraron rematador, gracias al buen hacer de la zaga blanquiazul.
Fútbol total
No quería el Espanyol que la primera parte muriera sin goles, y a la media hora enarboló una brillante jugada que significó el primer tanto del partido. Riera recibió como interior y abrió más a su izquierda donde apareció un Luis García con movilidad y libertad absoluta. El 10 centró al segundo palo donde Valdo, con la cabeza, dejó atrás, como mandan los cánones, para la llegada de Ángel que desde el corazón del área grande encontró el camino de la red. El de Girona, que anotó de este modo su tercer gol en Liga de la temporada, fue la principal novedad en el once de Valverde, acompañando a Moisés en el doble pivote. El resto del equipo era el que los aficionados blanquiazules ya empiezan a recitar de carrerilla, con la excepción de Lacruz por Zabaleta, que se quedó en casa descansando.
Erre que erre
La mínima ventaja no contentó al Espanyol, que siguió mostrando su infatigable ambición y, casi a continuación, marcó su segundo tanto. Valdo, que firmó su mejor partido como perico en su vuelta al estadio donde le ha visto crecer como futbolista los últimos cinco años, se estrenó como goleador con su nuevo club. El leonés cogió el balón en el pico del área, se adentró, rompió la cintura a Puñal con un doble recorte sensacional, y batió por abajo a Ricardo.
Sólo la entrada del mexicano Vela en la segunda mitad logró igualar mínimamente la contienda, si bien eran los espanyolistas los que seguían gozando de las mejores ocasiones. Jarque, con una doble clarísima oportunidad al cuarto de hora de la segunda, o lanzamientos desde la frontal de Moisés, Ángel o Luis García pudieron haber abierto el camino a la goleada, pero fue Osasuna el que recortó distancias. El propio Vela centró de primeras habilitando a Portillo que con la cabeza batió a un inspiradísimo Kameni. Eso ocurría a falta de un cuarto de hora para la conclusión del encuentro y desde este momento hasta el final tocó sufrir. Los avances locales por la izquierda eran constantes y Valverde movió un par de fichas para evitarlos, primero recolocando temporalmente al recién ingresado Moha en esa banda para ayudar a Lacruz, y después, sobre el tiempo reglamentario, dando entrada a Chica por el navarro en el lateral derecho. Esto ocurrió después que Vela obligara a Kameni a lucirse, una intervención que permitió al Espanyol volver con unos tres puntos que mantienen al Espanyol sólo un peldaño por debajo del Barcelona… una situación que cambiará este sábado, muy a pesar del banquillo visitante de Montjuïc, que verá peligrar de nuevo su integridad.
15.11.07
Poc professional
De vegades, un també es permet els petits excessos o plaers de fer-se una foto amb els seus ídols. Qui no recorda Lauridsen jugant a Sarrià? Sense paraules, que de ben segur aquestes desvirtuarien el seu joc.
P/D: Per cert, no és que sigui gaire alt, però es va fer la foto a dalt d'un esglaó i jo a baix... als grans, se'ls permet tot!
6.11.07
A l'anònim del DdB
Apreciat (?) anònim (?):
Saps que ens veiem de tant en tant, i en canvi, mai has gosat dir-me res a la cara sobre el que després escrius sense cap responsabilitat. Ets un valent! A la facultat m'han ensenyat moltíssimes coses, i encara que no t'ho creguis, el Diari de Breda, almenys fins ara, si no ha intentat ser objectiu, tampoc ha triat ser subjectiu. No busquis tres peus al gat, perquè no hi són. T'ho dic sincerament. A vegades, no són escrits intencionats, sinó lectures malintencionades. De veritat.
Si creus que falta alguna notícia de la Crida, per posar només un exemple d'un dels quatre partits polítics que es van presentar a les darreres eleccions, et convido, com ja vaig fer quan va nèixer el Diari de Breda, a posar-te en contacte directament amb mi. Sortirà sense cap problema. I sense cap matís. No tocaríem ni una coma, no fós cas que aquests periodistes 'basuara' variéssim dràsticament el sentit del text. (Fins ara, però, no has aprofitat aquest 'servei').
El Diari de Breda va sortir amb la voluntat de parlar sobre tot allò de Breda, no només política, perquè no hi havia cap mitjà que ho fés. Em sembla que ho estem aconseguint, tot i les acusacions polítiques. Sabria que aquestes existirien, perquè vaig formar part d'una llista electoral... Per això, vaig esperar a publicar el DdB un dia després de les eleccions. Tot i això, insisteixo, des dels teus colors s'ha dit que aquest de moment blog va influir en els resultats de les mateixes. És per caure de cul de tant surrealista com arriba a ser.
No creus que si busqués influència política hagués sortit abans de les eleccions i ara, a tres anys i mig vista de les properes, no aprofitaríem per descansar una mica?
En els propers dies publicarem un baròmetre d'opinió. Si els resultats no t'agraden, també diràs que els hem manipulat?
Tinc tantes coses a dir-te, que espero poder parlar amb tu tranquil·lament, asseguts darrera un cafè amb llet, i d'aquesta manera sentir personalment el "Sibina, Sibina..." que has escrit i que m'encanta. De veritat.
Fins que això no passi, només et desitjo "Salut!".
Saps que ens veiem de tant en tant, i en canvi, mai has gosat dir-me res a la cara sobre el que després escrius sense cap responsabilitat. Ets un valent! A la facultat m'han ensenyat moltíssimes coses, i encara que no t'ho creguis, el Diari de Breda, almenys fins ara, si no ha intentat ser objectiu, tampoc ha triat ser subjectiu. No busquis tres peus al gat, perquè no hi són. T'ho dic sincerament. A vegades, no són escrits intencionats, sinó lectures malintencionades. De veritat.
Si creus que falta alguna notícia de la Crida, per posar només un exemple d'un dels quatre partits polítics que es van presentar a les darreres eleccions, et convido, com ja vaig fer quan va nèixer el Diari de Breda, a posar-te en contacte directament amb mi. Sortirà sense cap problema. I sense cap matís. No tocaríem ni una coma, no fós cas que aquests periodistes 'basuara' variéssim dràsticament el sentit del text. (Fins ara, però, no has aprofitat aquest 'servei').
El Diari de Breda va sortir amb la voluntat de parlar sobre tot allò de Breda, no només política, perquè no hi havia cap mitjà que ho fés. Em sembla que ho estem aconseguint, tot i les acusacions polítiques. Sabria que aquestes existirien, perquè vaig formar part d'una llista electoral... Per això, vaig esperar a publicar el DdB un dia després de les eleccions. Tot i això, insisteixo, des dels teus colors s'ha dit que aquest de moment blog va influir en els resultats de les mateixes. És per caure de cul de tant surrealista com arriba a ser.
No creus que si busqués influència política hagués sortit abans de les eleccions i ara, a tres anys i mig vista de les properes, no aprofitaríem per descansar una mica?
En els propers dies publicarem un baròmetre d'opinió. Si els resultats no t'agraden, també diràs que els hem manipulat?
Tinc tantes coses a dir-te, que espero poder parlar amb tu tranquil·lament, asseguts darrera un cafè amb llet, i d'aquesta manera sentir personalment el "Sibina, Sibina..." que has escrit i que m'encanta. De veritat.
Fins que això no passi, només et desitjo "Salut!".
17.10.07
7.10.07
1.10.07
De la tercera edat
Sabeu quin és l'equip més vell de Primera Divisió?
El Bar$a, perquè juga amb la Yaya d'en Touré i amb l'Avi Dal.
El Bar$a, perquè juga amb la Yaya d'en Touré i amb l'Avi Dal.
27.9.07
Política de gol nord
Les escenes viscudes avui al Parlament de Catalunya no ens poden deixar indiferents, i no per insòlites, sinó perquè comencen a ser habituals. El cara a cara entre Montilla i Mas, repassant el 'curriculum' de cadascú pels mèrits que han fet per ser president, les constants picabaralles sense argumentacions fa poc inèdites a Catalunya i avui diàries (la cirereta l'ha posat Cirera -PP- amb la seva política de terra cremada) ofereixen a ulls dels votants un panorama desolador. De veritat, no volem política de gol nord, no volem hooligans al mig arc, sinó discutir programes i iniciatives... una cosa aplicable, també, a la política local.
22.9.07
21.9.07
Ment en blanc
Quant temps fa que no em dedico a pensar? I si no ho faig, no existeixo. Per aquesta regla de tres, podem assegurar que l'espècie humana ha desaparegut? Som alienígienes? Per què tothom és de color verd? Per què em mireu? Jo no he sigut. Sóc dels vostres. On em porteu?
Per què m'heu trencat el carnet de l'Espanyol?
Per què m'heu trencat el carnet de l'Espanyol?
20.9.07
El preu de la fama
Tinc ganes de demanar un prèstec d'aquests que molen tant i que arriben amb una celeritat sorprenent... i és que, des que Imanols Arias, Carlos Soberas o Aidas (no sé ni com es diu l'actriu que interpreta aquesta sèrie) ens matxaquen en reiterants anuncis assegurant-nos que els prèstecs amb interés astronòmic són una canya, doncs anhelo comprovar-ho. O no. Perquè aquests que ens diuen "el comodín de la llamada" i tonteries similars sabran quin és el preu de la fama, però no el preu de la vida. Que ja les passem prou magres havent de pagar hipoteques i factures vàries com perquè ens enganyin amb el diner fàcil. A pastar fang, home!
11.5.07
Excés de creativitat XXXII
Després del 4-0 a Getafe, sabeu quina és la marca de joguines preferida de Rijkaard?
Güi-Güi-ZAAAArd!!!
Güi-Güi-ZAAAArd!!!
4.5.07
Glasgow ens espera!!!
Xaval, xaval... ja estem a la final! És que no hi havia cap rima millor. Del pal 'vaya, vaya, vaya, ens n'anem a Mestalla' o ´'sí, sí, sí, anem a Madrí'. Però tan és, amb rima o sense, estem a Glasgow, a la final de la Uefa. 19 anys després! Quina canya! Quina passada! Per cert, qui ens va vendre la moto, cap al passat mes de desembre, que el Werder Bremen era un superequip, només comparable a la millor selecció brasilera, al Milan de Sachi o Capello, o a la Holanda de Cruyff! Jeje! Parcial de 5 a 1 i... a Glasgow! No tothom ho pot dir això!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
