Tot just ha acabat Ventdelplà i he sortit al carrer a passejar la Nuki, la meva gosseta. A l'obrir la porta, l'aire es notava diferent. Igual com passa durant la nit de Nadal o la nit de Reis, l'ambient a Breda tenia un no-sé-què que el feia especial. La sèrie que ha viscut a la nostra vila durant els darrers cinc anys ha dit adéu, i ho ha fet amb un diàleg entre dos dels personatges més emblemàtics: en Julià (Marc Cartes) i la Teresa (Emma Vilarasau).
Com si els guionistes de la sèrie es dirigissin directament a Breda, ell, el veterinari més desitjat de Catalunya, li pregunta a la doctora:
-Quin balanç en fas d'aquest temps a Ventdelplà?
I ella respon:
-Positiu. Però el millor queda per venir.
Tota la raó. L'arribada de Ventdelplà a Breda ha resultat, a totes totes, positiva pel nostre municipi. Més enllà que els visitants vinguin a veure "el Bar Tramuntana" o "Casa de la Teresa", obviant el majestuós campanar romànic, l'església o l'espectacular entorn de Breda; la promoció del municipi ha estat espectacular. Malgrat potser no l'hàgim aprofitat convenientment (encara que alguns hàgiu fet servir l'excusa per lligar, lladres!), que Breda es convertís dues vegades a la setmana en Ventdelplà ha estat bo. Ha estat positiu. Però el millor queda per venir.
Breda és genial... i ho serà molt més! Us ho perdreu?
0 comentaris:
Publica un comentari