Ens agrada molt despecegar la nostra creativitat batejant generació rera generació, especialment en els darrers temps. Des de les poc originals i ja llunyanes “Generació del 27” o del “maig del 69”, fins a noms molt més elaborats i en ocasions amb components filosòfics inclosos com “Generació X” (se suposa que per allò de la incògnita de l’equació), “Y” (en una ostentació de poca originalitat, la següent alfabèticament i cronològica), Ni-Ni (ni estudia, ni treballa... ni independentistes, ni de dretes, eh, Monti!), i ara, generació búnker.
El nom d’aquesta generació emergent és una metàfora de l’aïllament que viuen els nens i nenes de dotze a quinze anys del seu entorn social més proper, per refugiar-se a la fortalesa d’un ordinador i les xarxes (d’arrossegament) socials. De tota manera, la definició es queda curta, ja que hauria d’englobar un col•lectiu molt més ampli. De fet, estem tots enganxats a l’ordinador: a casa, a la feina i, fins i tot, ara al tren, al metro o als parcs ens refugiem en la maquineta i ens oblidem de persones i paisatges del voltant. Tinc raó o no? I no diguis que no, perquè estàs llegint aquesta xorrada enlloc de xerrar amb la persona que tens al costat, llegir o prendre’t una cerveseta ben fresca al bar de la cantonada...
0 comentaris:
Publica un comentari